Edició 2016

Adela Cortina – Ètica pública i democràcia

Adela Cortina – Ètica pública i democràcia

Dimarts, 19 de juliol, 19.30 h

Accés

Accés lliure, fins completar aforament

Objectiu

Analitzar els fonaments ètics sobre els quals ha de desenvolupar-se la vida pública i la política en una societat democràtica.

Públic

D'interès general

Descripció

Des d'un plantejament filosòfic del discurs s'intentarà demostrar la necessitat que tant la ciutadania com les seues institucions se sàpien protagonistes del seu temps, encarnant una ètica cívica que permeta un desenvolupament plural dels valors democràtics en els diferents àmbits de la vida pública i política.

Adela Cortina

Adela Cortina és catedràtica d'Ètica i Filosofia Política en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va aprofundir la seua formació en les universitats de Munic i Francfort i en aquesta última va treballar amb Karl-Otto Apel i Jürgen Habermas, iniciadors de l'ètica del discurs.

És directora tant del Màster com del Programa de Doctorat Interuniversitari «Ètica i democràcia» organitzats per la Universitat de València, així com del Grup d'Investigació «Ètiques aplicades i democràcia».

A més, s'ha implicat també en altres institucions de la societat civil: és directora de la Fundació ÉTNOR (per a l'ètica dels negocis i les organitzacions), vocal del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat i Consum, membre del Board de la International Development Ethics Association i de la Human Development and Capability Association.

Premi Nacional d'Assaig 2014 per ¿Para qué sirve realmente la ética?, és autora de més d'una vintena de llibres, entre los quals: Ética mínima (Tecnos, 1986), Ética sin moral (Tecnos, 1990), Ética aplicada y democracia radical (Tecnos, 1993), Ciudadanos del mundo (Alianza, 1997), Alianza y Contrato (Trotta, 2001), Por una ética del consumo (Taurus, 2002), Ética de la razón cordial (Nobel, 2007), Las fronteras de la persona (Taurus, Madrid, 2009), Justicia cordial (Trotta, 2010) i Neuroética y neuropolítica (Tecnos, 2011).

Amb el seu treball ha intentat, d'una banda, delinear els traços d'una ètica cívica, proveïda d'una fonamentació filosòfica, com una versió "cordial" de l'ètica del discurs; de l'altra, aplicar l'ètica filosòfica en diferents àmbits de la vida social, com ara la política, la democràcia, la justícia global, el desenvolupament humà, l'economia i l'empresa, la bioètica, els mitjans de comunicació o l'educació.